Sušarná kliče prosím

Ahir vaig tenir la tarda lliure, per a mi sol. No havia quedat amb ningú, ni hi havia cap excursió ni visita enlloc, així que em vaig decidir a rentar la roba. “Iluso de mí”. I vaig anar a recepció, on mai hi ha ningú que parli anglès. Sempre hi ha quatres senyores grans que es van tornant. Després de fer tots el gestos de rentar la roba, amb cntrifugat i soroll inclòs (fffffffuuuuuuu), la senyora amb cara de bona persona m’ensenya una llibreta. Mentre jo continuava movent el braç fent el gest de centrifugat. Vaig a mirar... hi ha quatre franges horàries a l’encapçalament. De 0-6h, de 6-12, de 12-18 i de 18-24, i els dies de la setmana en vertical, una setmana a cada pàgina. Miro un nom dels de la llista i una habitació. La número 57. “Nerozumím” que vol dir que no entenc res, en Txec, i me’n vaig a l’habitació 57. Perquè una característica de les senyores grans amb cara de bona persona de recepció, és que quan et parlen amb Txec, si no les entens et parlen més alt i més a poc a poc. A l’habitació 57 viu una noia que per l’accent sembla francesa. Li explico la meva història i li demano que m’expliqui com funciona. Em diu que hi ha dues rentadores, i que hi ha una llibreta a recepció on t’has d’apuntar a una franja horària. Llavors se’t dóna una clau i tens 6 hores per rentar la roba. També que he de comprar sabó i que hi ha una sala on pots estendre la roba, però és una altra clau. Torno a recepció i m’apunto per a avui de 6 a 12.

Aquest matí he tornat a recepció. Hi havia la mateixa dona, dobrý den (bon dia) i li assenyalo la llibreta. Busco la laundry room entre totes les portes del soterrani. A la fi una obre. Hi ha tres rentadores. Una esta plena. A la primera que trobo, poso la roba i tanco la porta. Quan vaig a llegir les instruccions (en txec, però amb dibuixos) me n’adono que a l’endoll hi ha un candau (???). Dedueixo que aquesta rentadora, és la tercera en discòrdia, i que no es pot utilitzar. Però, sorpresa! La porta no s’obre. Vaig a dalt. Ella no entén res. Aconsegueixo que m’acompanyi. No calla, però no entenc ni papa. Em diu que utilitzi l’altra rentadora. Jo vaig cap a la porta de la tercera en discòrdia i intento obrir-la per a que vegi que no puc. Crec que es pensa que no és la meva roba. Ho intento tot, però res. Ella ja gairebé crida, però jo evidentment nerozumím del tot. Torno a recepció i espero que un ànima caritativa parli Txec i Anglès. Als 20 minuts truco al meu Buddy que dorm a 200 metres d’aquí. Esta malalt al llit, Res, que es millori. Al cap de mitja hora passa un estudiant txec (Milagro!!) I tot es soluciona, la senyora diu que no sap com he pogut posar la roba si la porta estava tancada. Li dic que estava oberta, i que no la puc treure. Es pensava que no era la meva roba! El noi em diu que he de pagar 20 corones txeques per utilitzar la rentadora “bona”. Apareix una clau petita que obre el candau, a la fi, obro la porta i canvio la roba a la rentadora cutre de la vora. Torno al cap de 2 minuts la clau del candau a la senyora amb cara (de no res). Em fa un gest com volen dir que es meva fins a les 12. Li dic que no, que he canviat la roba, (tot amb gestos) però igualment em diu que he de pagar 20 corones. Les pago.

Segona operació: demanar la clau de la sala d’estendre la roba. Per sort l’estudiant txec esta encara allà. Em fixo en com ho demana i ho repeteixo mentalment per a que no se m‘oblidi. La rentadora triga uns 35 minuts. Vaig a estendre i em trobo amb el següent panorama:

Esta a petar. Val a dir, que esta nevant, i que es la sala més freda i més humida que he vist mai (a qui se li acut estendre en un soterrani) Trobo dues files buides (a la imatge no es veu) i estenc.

He trigat 2 hores en fer “la colada” Però ara ja m’ho he après. Busco al diccionari txec les paraules per demanar la clau de la sala d’estendre i me les apunto a un paper.

Aquesta tarda he anat a mirar si la roba s’havia eixugat. Així que en arribar a recepció he dit tot decidit "Sušarná kliče prosím" i llavors ho he notat. He deixat de ser un novato. Ho he sabut pel seu riure. He sentit un dels riures més estranys de la meva vida. Un riure que m’ha dit que a la fi ja ho havia entès, que la cosa funciona de manera que ella no pensa aprendre l’anglès així que més val que m’espavili i parli txec. D’aquesta manera faré menys el pallasso.

Rient i sense deixar de mirar-me als ulls m’ha donat alguna cosa....
Instantàniament tenia la clau a les meves mans.