El color marró és un color bonic

El Color marró és un color bonic. Sempre depreciat, a algú se li va acudir anomenar al Danubi “blau” Quan en realitat, i com molt bé fa referència el blog “linkejat” de la dreta, és de color marró. Marró tipus cafè amb llet. O “caffé latte” que diuen per aquí.

Potser per això els vienesos, que per aquella època devien anar vestits de mosqueters, amb la cara empolsada i una ploma gran i blanca al barret, no el van fer passar pel centre de la ciutat, sinó que van fer un canal que s’hi acosta, potser per a que les donzelles poguessin fer-hi una mirada des del carruatge. Els vienesos d’avui día l’han aprofitat, i han posat vàries coses per allà. Entre elles una espècie de “chiquipark” on els nens poden saltar i jugar en una plataforma rodejada d’aigua. Així no molesten a ningú.

Viena és una ciutat per a visitar a la primavera i amb diners. També es pot visitar a una altra època de l’any però llavors et perds els parcs. Perquè cada palauet, té el seu parc, i el verd també és un color molt bonic. Per això no m’importaria tornar-hi, i també per a tornar a sentir els noms de les parades de metro. Interminables. L’alemany... diuen que no és un idioma bonic. Però a mi m’agrada.

Després, viatge cap a Budapest.
Budapest és més gran i més humil. I m’ha agradat més. El Danubi era encara més cafè amb llet. Potser degut als desbordaments d’aquests dies.

Però com sempre, depenent de la llum el Danubi canvia de color. Per això, s’havia de visitar en aquella hora màgica en que la ciutat es fa de nit. I així ho varem fer. I a la fi, arriba aquell minut. Llavors, has de tenir la mirada oberta, sense focalitzar-la a cap punt. I normalment sempre fa una mica d’airet, perquè el sol s’amaga i has de respirar fons i deixar anar la motxilla i que caigui al terra. I obrir els braços. Aquest moment magnífic és per a tu. I després fas una foto com aquesta.

I te n’adones que el Danubi és blau i blanc i del color del reflex de tot el que hi ha a la vora. Després es fa de nit i el Danubi es un soroll d’aigua...i de cotxes i tramvies que passen abarrotats de gent que torna de la feina i ambulàncies i clàxons i rutina i rutina i rutina que fa que els hongaresos es perdin aquest minut màgic cada dia. Però és normal, mirant cap a casa me n’adono que jo mai he visitat la Sagrada Família.

La tornada a Praga va ser fent escala a Bratislava. La vella coneguda estava tota aixecada per a fer-se un lloc entre el triangle turístic Praga-Viena-Budapest. Suposo que l’acabaran abans del dia T. Aquell dia en que de sobte et lleves i es veu que es temporada alta, i és tot exactament el mateix que ahir però més car.

Bratislava i Danubi, Danubi i Bratislava. El Danubi a Bratislava havia de ser de color marró