El segrest Serbi

Avui han estat les Olimpiades ISC, o el que es el mateix, un dia en que es reserven tots els camps i es juguen diferents esports en plan competició. Hi havia volley, futbol i bàsquet. Fins aquí tot bé. Jo, que estic encara fent el meu esprint per tal d’acabar el projecte en quant abans millor, he marxat en el moment més interessant. (smrt%$”·!!!) L’equip espanyol, el que he anat a veure després de dinar, anava guanyant tots els partits, i la veritat es que bastant sobrats. Podem dir que als txecs els hi va més l’hoquei i als turcs el bàsquet. Fins que els ha tocat jugar amb els jugadors serbis… Es veu que aquests volien jugar amb la seva pilota, una pilota gran en comptes de una pilota de futbol sala, com la que requereixen els camps on es jugaven els partits. Després de molt discutir, i veure que l’àrbitre Txec, “amiguet” dels serbis no estava disposat a fer res, s’ha optat per començar el partit d’una vegada i cedir a les peticions balcàniques.

Però jugar amb una pilota a la que un no esta acostumat... doncs es perillós, perquè sense voler o no, es pot fer un xut massa fort i enviar la pilota allà on mai ha trepitjat ningú. Llavors, i reconec que es fa difícil de creure, la cosa ha anat de manera que els serbis s’han posat al davant de la porta i només deixaven sortir al que l’havia llençat a fora per a anar a buscar-la. I no l’ha trobat, i ha passat una hora, i han demanat dues mil corones, i evidentment ningú paga uns 70 euros per una piloteta, i després han dit que volien un telèfon mòbil i la samarreta de la selecció espanyola (¿?) i han passat dues hores, i un tenía pipí, i no ha pogut sortir. Llavors només han deixat sortir als espectadors, que han anat a buscar beguda i menjar i llençar-la per sobre de la barrera, i han vingut els francesos, i els italians i els americans. Tothom intentant parlar amb ells. Però res. Uns tipus estranys, que eren com una vaca però de peu i que no els havia vist ningú mai. Pel que em penso que es passen el dia tancats al gimnàs, però que eren estudiants perquè s’han acreditat amb la seva targeta Erasmus. Estudiar potser si però aprendre i créixer no.Tot molt surrealista. Tres hores i res. Així que els espectadors hana anat a buscar a algún Txec amb “collons” de fer alguna cosa i han passat quatre hores quan ha arribat la policia.

Quatre polis. Dos amb pipa i porra i més coses per fer mal i dos amb porra i manilles. I han començat a prendre les dades a tothom i han fet signar un pacte davant d’ells de que si no es trobava la bola se’ls hi donaria als nens una d'igual. Sinó els serbis podien anar a fer una denúncia. Els polis només parlaven Txec, per sort, hi havia un uruguaià per allà que porta quatre anys i parla txec perfectament, que ha pogut explicar la versió racional de la història a la policia. Metres tot això passava un dels polis que havia marxat sense dir res, amb algú, ha trobat la piloteta. Però els serbis havíen marxat ja. Llavors un dels polis ha dit alguna cosa en plan, “amb els sebis no es juga, que vénen de una guerra i estan tots grillats i no es pot jugar amb ells” Llavors el “xutador”, davant de la policia, els ha trucat i els ha dit que tenia la pilota i han quedat demà per a portar-se-la...

Jo li he dit que ni se li acudeixi d’anar sol.

Potser ara podríen fer el mateix amb els de Montenegro que després del referèndum sembla que se separaran... y bé els serbis es quedaran amb la herència de iugoslàvia, però això es un altre tema.

Per altra banda he descobert que en aquest país es fa de dia abans. Aquesta foto encara que sembli mentida esta presa a les 4 i set minuts de la matinada. Hora en que me’n vaig anar a dormir després de fer un esprint abans d’ahir...